En una societat cada vegada més individualitzada i dependent de les noves tecnologies, com pot sobreviure una associació que busca tornar a donar vida als barris de l’Hospitalet?

Sota aquesta premissa, analitzarem com empra l’associació i cooperativa Keras Buti les noves tecnologies i plataformes per tal de desenvolupar les seves funcions.

Una associació a peu de carrer.

Com ja s’ha dit, Keras Buti és tant una associació com una cooperativa, i l’ús de les noves tecnologies s’ha d’analitzar diferenciat quina funció busca complementar. Començant en l’àmbit com a associació, veiem quines eines té actualment i com les utilitza:

Keras Buti té una pàgina web, portada per Lafundació; on, per fer-ho curt, trobem un conjunt d’informació respecte de què és l’entitat, quines són les seves funcions, i les seves iniciatives principals:

Com veiem, la web actua de manera purament informativa, la interacció entre els visitants és nul·la.

A la part superior dreta de la pàgina, trobem també l’entrada “TRANSPARÈNCIA”, on l’entitat, buscant trencar amb l’opacitat pròpia del capitalisme, mostra totes aquelles dades d’interès que generalment solen ser privades per a les empreses.

L’entitat també compta amb pàgina de Facebook i perfil d’Instagram, buscant amplificar la difusió de la informació sobre les iniciatives que ofereix.

 

Una cooperativa a l’antiga.

Si observem l’ús de les noves tecnologies de Keras Buti com a associació productora i distribuïdora d’aliments agrària, trobem una web que ens permet la compra “online”:

Veiem una pàgina bastant artesanal. És evident que la venda a botiga no és la principal font d’ingressos de la cooperativa, més enfocada a la venda de cistelles prepactades en diferents punts de distribució. La informació respecte a l’economia interna la trobem a la pàgina web de Lafundació ja mencionada.

 

En resum i respecte a l’anàlisi feta fins ara, veiem que l’entitat no busca tindre una forta presència en plataformes digitals; actuant quasi en exclusiva com a font d’informació i difusió, i en cap cas emprant-les com a part de l’engranatge central.

Trobem moltes àrees de millora: com l’ús de plataformes de governança com “Decidim” i ús de plataformes de codi obert, buscant una major participació dels visitants a aquestes pàgines, podent crear una sort de “fòrum” per compartir opinions i inquietuds i generar comunitat “online”; visibilitzar la traçabilitat dels productes comercials o mapejar per nodes com s’organitza l’associació per tal de fer l’explicació de l’organització més visual.

 

Revitalitzar un barri sense electricitat

Tot i el mencionat prèviament, busquem acabar aquesta anàlisi amb una pregunta oberta: Si el que busca l’associació és tornar a donar vida al barri, és realment intel·ligent donar vies per al veïnat per no sortir de casa?

Potser el més pràctic o ètic amb una iniciativa com la que proposa Keras Buti és precisament reduir l’impacte en xarxes per tal de fomentar la interacció a peu de carrer i reprendre el contacte que s’està perdent amb l’ús de les pantalles. Parlem d’una associació de mida reduïda (128 socis no treballadors, i poc més de 50 treballadors i voluntaris), i plantejar plataformes pensades per a un gran nombre de participants potser no és ni una prioritat ni una acció que representi fidelment els fonaments ni de l’associació ni de la cooperativa.

 

 

Fonts:

Keras Buti (s.d.), LaFundació. https://lafundicio.net/kerasbuti/

Keras Buti (s.d.). Keras Buti. https://kerasbuti.org/shop

Keras Buti (s.d.). Pam a Pam. https://pamapam.cat/directori/escola-popular-keras-buti/

Economia Solidaria (s.d.). Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. https://xes.cat/economia-solidaria

 

[No s’ha usat la IA en aquest treball].